11. Un model per comprendre l'estructura de l'ADN 

Abreu De Andrade V, Castello KM i Vianna Barbosa J. (2011). " Pajitex : una propuesta de modelo didáctico para la enseñanza de ácidos nucleicos".  Revista  Eureka sobre  Enseñanza y Divulgación de las Ciències 8 (1) : 115-124.

Sovint, els esquemes dels llibres sobre l’estructura de l’ADN no són la font més adient per comprendre conceptes relacionats amb aquesta molècula. És difícil per l’alumnat imaginar-se, a partir d’imatges representades en un pla,  l’estructura en tres dimensions  de l’ADN i , conseqüentment, comprendre els processos en el que està implicat. La realització de models en tres dimensions, permet treballar de forma dinàmica alguns conceptes relacionats amb aquesta molècula, com l’estructura, la replicació, així com d’altres que se’n deriven, com per exemple  la biotecnologia, els aliments transgènics i la teràpia gènica.

El model que proposen els autors d’aquest treball pot aplicar-se  tant  4t d’ESO en l’optativa de Biologia i Geologia com a 1r de Batxillerat.

Per dur a terme la maqueta calen: dues tires de fil elàstic de 50 cm per representar la desoxirribosa, vuit canyes de refresc de quatre colors diferents per a cada una de les bases nitrogenades i una agulla.

     

Les canyes es tallen en trossets d’uns 6 cm de longitud i s’uneixen una a una per un extrem amb el fil elàstic, de tal manera, que entre un trosset de canya i el següent, es deixa prou fil per fer un nus exterior que simularà  l’àcid fosfòric.  Es repeteix el procediment amb una altre tira de fil i, posteriorment, s’ajunten les dues tires per les canyes simulant les unions entre els nucleòtids (A/T i C/G). Després, es giren els dos extrems dels fils amb el moviment de les mans en sentits oposats i  s’obté així la conformació  helicoidal de l’ADN.

A partir d’aquest model, poden simular-se els processos de replicació, transcripció, recombinació genètica, etc.

Els autors conclouen que el grau de comprensió i de motivació dels alumnes envers aquests conceptes es va veure notablement millorat construint aquesta maqueta tridimensional d’ADN. A més, en aquest cas, el model presenta l’avantatge de ser més resistent, segur i econòmic que els que s'elaboren habitualment en les aules.