13. The periodic table of videos: un recurs per apropar la química als nostres alumnes

Poliakoff M, Tang S, Haran B, Vieta PA. (2014). "The periodic table of videos: an excellent bridge between university research and the high school chemistry classroom". Educació Química EduQ (18): 30-33.

Taula periòdica amb videos

En els darrers anys s’ha notat una important disminució en el nombre d’estudiants que trien itineraris científics.  Malgrat que naixem amb una curiositat innata envers l’entorn, l´ambient que ens envolta és determinant per fomentar i educar aquesta curiositat. En aquest sentit, els experts coincideixen en assenyalar que la manera en que s’ensenya ciència a les aules té una repercussió directa en les futures vocacions científiques.

Aquest article presenta un projecte desenvolupat a la Universitat de Nottingham (http://periodicvideos.com/) amb la finalitat de mostrar com realment treballen els científics en el laboratori, per tal de motivar l’interès per la química i millorar el punt de vista que es té d’aquesta matèria.

El recurs pot utilitzar-se perfectament per introduir la química als alumnes de 3r d'ESO.

La pàgina principal del recurs mostra un grup de científics reals, envoltats de la taula periòdica dels elements. Quan es clica qualsevol element, apareix el seu nom, el símbol i el nombre atòmic i, tot seguit, es pot veure un vídeo de pocs minuts on s’exposen les principals característiques d’aquest element amb demostracions, a vegades força espectaculars,  realitzades als laboratoris on aquests científics desenvolupen diàriament la seva feina.

La producció, que ha tingut un gran èxit,  està realitzada en anglès, si bé es poden posar subtítols en diferents idiomes, incloent-hi l’espanyol, fet que també pot ser  interessant si volem treballar a l’aula activitats en llengua anglesa.

12. La ciència a la cuina

Cardona Roca E, Marchan Carvajal I. (2015) “Master Chef Junior, un context rellevant per a aprendre sobre el regne vegetal a 1r d'ESO".  Revista Ciències (30): 2-6.

Diversos  estudis  apunten que molts alumnes perceben les ciències com quelcom irrellevant a la seva vida. Treballar en context ajuda, precisament, a que els estudiants  aprenguin que el coneixement científic és present en el seu dia a dia.

En aquest article es mostra una proposta didàctica per estudiar el regne vegetal a 1r d’ESO utilitzant com a context el concurs “Master Chef Junior”.  Així, es proposa als als alumnes  que investiguin  quins vegetals tenen interès culinari i, a partir d’aquí,  que facin plats utilitzant únicament  ingredients vegetals.  Aquest objectiu és  el punt de partida per motivar als estudiants a treballar els diversos aspectes relacionats amb el regne vegetal: estructura  microscòpica i macroscòpica, fisiologia , classificació, etc.

La unitat didàctica es duu a terme en 10 sessions repartides entre el laboratori i l’aula, tot i que també podria complementar-se amb alguna sortida fora del centre relacionada amb aquesta temàtica.

És important tenir clar quines són les idees clau que cal prioritzar ja que,  a l’augmentar el temps d’intervenció,  cal reduir els continguts.

Els autors de l’article  conclouen que la majoria dels alumnes van manifestar més interès i motivació  per les ciències, si les treballaven en un context que reconeixen com a  proper. 

11. Un model per comprendre l'estructura de l'ADN 

Abreu De Andrade V, Castello KM i Vianna Barbosa J. (2011). " Pajitex : una propuesta de modelo didáctico para la enseñanza de ácidos nucleicos".  Revista  Eureka sobre  Enseñanza y Divulgación de las Ciències 8 (1) : 115-124.

Sovint, els esquemes dels llibres sobre l’estructura de l’ADN no són la font més adient per comprendre conceptes relacionats amb aquesta molècula. És difícil per l’alumnat imaginar-se, a partir d’imatges representades en un pla,  l’estructura en tres dimensions  de l’ADN i , conseqüentment, comprendre els processos en el que està implicat. La realització de models en tres dimensions, permet treballar de forma dinàmica alguns conceptes relacionats amb aquesta molècula, com l’estructura, la replicació, així com d’altres que se’n deriven, com per exemple  la biotecnologia, els aliments transgènics i la teràpia gènica.

El model que proposen els autors d’aquest treball pot aplicar-se  tant  4t d’ESO en l’optativa de Biologia i Geologia com a 1r de Batxillerat.

Per dur a terme la maqueta calen: dues tires de fil elàstic de 50 cm per representar la desoxirribosa, vuit canyes de refresc de quatre colors diferents per a cada una de les bases nitrogenades i una agulla.

     

Les canyes es tallen en trossets d’uns 6 cm de longitud i s’uneixen una a una per un extrem amb el fil elàstic, de tal manera, que entre un trosset de canya i el següent, es deixa prou fil per fer un nus exterior que simularà  l’àcid fosfòric.  Es repeteix el procediment amb una altre tira de fil i, posteriorment, s’ajunten les dues tires per les canyes simulant les unions entre els nucleòtids (A/T i C/G). Després, es giren els dos extrems dels fils amb el moviment de les mans en sentits oposats i  s’obté així la conformació  helicoidal de l’ADN.

A partir d’aquest model, poden simular-se els processos de replicació, transcripció, recombinació genètica, etc.

Els autors conclouen que el grau de comprensió i de motivació dels alumnes envers aquests conceptes es va veure notablement millorat construint aquesta maqueta tridimensional d’ADN. A més, en aquest cas, el model presenta l’avantatge de ser més resistent, segur i econòmic que els que s'elaboren habitualment en les aules.