23. Estudiem la Paleontologia amb el cinema

Romero D, Fesharaki O, Garcia B.  (2014) "Películas de trasfondo paleontológico: análisis científico y propuestas didácticas". Enseñanza de las Ciencias de la Tierra, nº 22 (2):167-176.

La Paleontologia és una disciplina poc representada en el nostre sistema educatiu, tot i que els temes relacionats amb ella, com ara els dinosaures o els primers homínids,  desperten gran interès en la nostra societat. Un dels motius, podria ser  la difusió que se’n fa d’ells en els mitjans audiovisuals, com ara les pel.lícules.

Per tal de valorar si les pel.lícules són útils com a eina educativa en aquest àmbit, els autors van estudiar 38 pel.lícules de temàtica paleontològica. La primera tasca va ser classificar-les en funció de l’era geològica on estaven contextualitzades. Després, es van analitzar diferents aspectes, com ara si la representació de l’anatomia dels organismes era correcta, si la terminologia utilitzada era l’adequada, etc., puntuant 0, 1 o 2, segons si l’aspecte valorat no es complia mai (0),  es complia en alguns casos (1) o sempre (2).

Taula 1.- Descripció dels aspectes analitzats a les pel.lícules

L’estudi demostra que els principals errors es comenten en els aspectes relacionats amb l’aparició de la vida a la Terra. La causa, segons els autors, pot ser  la necessitat que té el cinema de transmetre emocions, fet que fa cohabitar l’home amb espècies amb les quals no va coexistir mai. També es destaca la incorrecta assignació temporal dels dinosaures, probablement degut a que la seva espectacularitat passa per sobre d’aquest aspecte.

Taula 2.- Llista de pel.lícules i aspectes valorats

Quan comparem el rigor científic i la qualitat artística de les pel.lícules, únicament es poden destacar tres d’elles: En busca del fuego, Ponyo en el acantilado i Viaje a la prehistòria; encara que, de la resta, els autors en treuen profit, proposant diferents activitats per l’ESO i el Batxillerat.

La Paleontologia està mal representada en el cinema on no es dona una visió fiable i continua de l’evolució de la vida al llarg de la història de la Terra. Malgrat tot, poden utilitzar-se com elements motivadors. Segons els autors, caldria però millorar els coneixements de l’espectador per tal de que pogui discernir si el que ha visualitzat s’apropa o no a la realitat científica, fet que s’aconseguiria ensenyant aquesta disciplina a l’Educació Primària i Secundària.

  

22. Criant dragons: una activitat per treballar l'herència mendelina

Tellinghuisen P.  (2011) "Breeding dragons: investigating Mendelian inheritance". Science in School, nº 18: 40-44.

    

Diferents investigacions demostren que els estudiants presenten sovint dificultats per comprendre molts conceptes sobre genètica així com per entendre els diferents mecanismes relacionats amb la transmissió de l’herència biològica.

Els autors del treball proposen una experiència senzilla i entretinguda que permetrà als alumnes comprendre com es transmeten els caràcters que segueixen un patró d’herència mendeliana.

Pel seu contingut, l’activitat pot adreçar-se a estudiants de Biologia i Geologia de 4t d’ESO .

L’activitat es duu a terme després de recordar que  l’ADN és l’estructura que conté la informació genètica de l’individu i que el seu empaquetament dona lloc als cromosomes. Tot seguit, es reparteix el material per estudiar l’herència mendeliana utilitzant com a progenitors de l’estudi un parell de dragons imaginaris. L’experiència es realitza tal i com es detalla a continuació:

·     1) Repartir als estudiants 14 cromosomes roses i 14 cromosomes blaus que representaran el material genètic d’un dragó femella i d’un dragó mascle, respectivament. Aquests cromosomes, fets de paper, tenen diferent longitud i contenen cada un d’ells un gen concret codificat per dos al·lels. Els caràcters dominants, indicats per una lletra majúscula, són: capacitat de expirar foc, presentar quatre dits, mostrar cinc punxes a la cua, tenir la cua vermella, cos de color blau, ales vermelless i presència de banyes (Fig 1).  L’al·lel recessiu indica l’absència dels caràcters anteriors i es representa per la mateixa inicial en minúscula.

Fig.1.- Cromosomes del pare (blau) i de la mare (rosa) del dragó 

·      2) Tombar els cromosomes més llargs (dos del pare i dos de la mare) i triar a l’atzar un cromosoma de cada progenitor. Seguidament, repetir l’experiència amb la resta de parelles de cromosomes. Després, girar els set parells de cromosomes, que representen el genoma de la cria, i emplenar una taula amb el genotip i fenotip del nou dragó.

·      3)Interpretar els resultats i dibuixar el dragó en funció del fenotip que presenta.

Fig 2.- Possibles genotips i fenotips 

Pot ampliar-se l’activitat afegint caràcters codominants, com per exemple el color del dragó.

L’ensenyament i l’aprenentatge de la genètica mendeliana és un dels aspectes que presenta una dificultat destacada dins dels continguts que s’inclouen en el currículum de ciències. Si tenim en compte que els conceptes relacionats amb la genètica estan cada cop més presents a la vida quotidiana, materials educatius com el descrit poden ser de gran utilitat per aconseguir una millor comprensió d’aquesta temàtica.