26 de febrer del 2017

17. Si us plau, quan entreu a classe..... engegueu el mòbil !

Leiva S. (2016). "Arbolapp, o com treballar amb el telèfon mòbil amb els alumnes de ciències naturals". Ciències, 32: 2-4.




Diferents estudis demostren que l’ús dels dispositius mòbils a l’aula fa augmentar l’ interès per  les ciències, proporcionant habilitats i actituds cap el mètode científic, a més de fomentar la construcció social de l’aprenentatge, l’adquisició de coneixement i l’augment de la motivació.  Tot i amb això, el seu ús com a recurs educatiu encara no està gaire establert. Entre les causes principals d’aquesta situació,  destaquen la reticència de la seva aplicació per gran part del professorat, que el relaciona amb la distracció i la pèrdua de temps,  l’escassa formació dels docents en les noves tecnologies, el poc temps destinat a l’elaboració de recursos tecnològics i els problemes econòmics dels centres per implantar aquestes eines educatives.

Aquest treball mostra l’ús didàctic dels telèfons mòbils per estudiar les claus dicotòmiques i classificar els arbres de l’escola mitjançant l’aplicació Arbolapp. Creada pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), Arbolapp es pot descarregar gratuïtament, i inclou informació sobre 118 espècies d’arbres dels boscos i hàbits naturals d’Espanya, Portugal, Andorra i les Illes Balears. L’aplicació mostra les espècies organitzades en 98 fitxes amb fotografies, mapes de la seva localització, un text descriptiu i altres curiositats, a més d’un glossari amb tots els termes tècnics que es treballen.

Imatge de l'aplicació Arbolapp

L’experiència es va dur a terme en un grup d’estudiants de 1r d’ESO.  L’activitat consistia en emplenar una fitxa lliurada prèviament per la professora on s’indicaven les dades que havien de recollir de les diferents espècies d’arbres del centre. Com que un cop descarregada l’aplicació no cal disposar de  connexió a Internet, els alumnes van poder treballar de forma autònoma pel pati. A més, es va proposar continuar la tasca fora del centre, classificant alguns arbres del municipi. En aquest cas, es va demanar que realitzessin l’activitat en família, fet que va fer augmentar el protagonisme de l’alumne i millorar les seves competències.

La valoració final de l'autora és molt positiva, destacant el treball autònom, l’ intercanvi d’idees i la implicació de la família en el procés d’aprenentatge dels fills en una etapa de canvis important, com és l’inici de l’educació secundària.


11 de febrer del 2017


Martínez Aznar, Mª M., Bárcena Martí, A.I.. (2013) "Una actividad de indagación en el aula de diversificación: Es beneficioso masticar bien para realizar una buena digestión?"  Educación Química EduQ 14: 19-28.






Habitualment, la metodologia utilitzada a les aules de secundària per a l’ensenyament de les ciències és de tipus deductiu, de manera que el professor sovint exposa les lleis i les teories científiques per tal de que, posteriorment, els alumnes  realitzin exercicis aplicant els continguts apresos.  Investigacions neurològiques i psicològiques recomanen però altres metodologies, com els mètodes inductius, que no solament permeten aprofundir més en el coneixement i afavorir el desenvolupament intel·lectual dels alumnes, sinó que també fomenten l’interès cap a la ciència. En les activitats basades en la inducció, els alumnes s'enfronten a un desafiament i cal que aprenguin que els hi fa falta per poder resoldre’l.

El treball mostra el desenvolupament d’una activitat d’indagació a partir del plantejament d’una qüestió: “És beneficiós mastegar bé per fer una bona digestió?”.

L’activitat es va realitzar en nou alumnes de 3r d’ESO de l’aula de diversificació curricular de l’INS de Torrejón d’Ardoz. La classe es va dividir en dos grups que van proposar la mateixa hipòtesi: “A més masticació, major facilitat per a la transformació dels aliments en nutrients”.

Per contrastar la hipòtesi, cada grup va plantejar una estratègia diferent: Un grup va proposar utilitzar un líquid comercial com el de l’estómac (àcid clorhídric), mentre que l’altre, es va decantar per la Coca-Cola. En ambdós casos, els alumnes van deixar en remull en el líquid triat,  l’aliment sencer i l’aliment trossejat per esbrinar quin desapareixia primer. Al llarg de l’experiència, van anar sorgint diferents conceptes com ara: la digestió mecànica, la digestió química i el reactiu limitant, convertint als alumnes en protagonistes del seu propi procés  d’aprenentatge.

Els autors conclouen que els alumnes adquireixen més confiança quan es planteja una situació propera a ells. A més, en el cas d’aquesta tipologia d’alumnat,  que sovint es mostra reticent a expressar-se tant per escrit com oralment,  s’observa que se sent més còmode i inclús s'engresca en participar en debats per discutir els resultats obtinguts amb la resta dels companys.