25 de març del 2017


Pedrós Cholvi J. (2017). "Relación entre la velocidad de disolución y la temperatura". Alambique. Didáctica de las Ciencias Experimentales, 87 : 69-74.

                              


La recerca en l’àmbit de la didàctica de les ciències evidencia que els estudiants desenvolupen millor la comprensió conceptual i aprenen més ciència quan participen en investigacions científiques. 

Els autors d’aquest article proposen un treball d’investigació senzill per determinar la relació entre la velocitat de dissolució d’una substància i la temperatura. Els continguts treballats formen part del currículum de Física i Química de 3r curs de l’ESO.

L’activitat s’inicia plantejant una sèrie de qüestions que permeten als alumnes contextualitzar els continguts: “On es desfà abans el cacau, en llet freda o calenta?” “Heu intentat dissoldre una substància en qualsevol líquid?” “Es dissol abans quan el líquid està fred o calent?”. Seguidament, es planteja una qüestió més concreta que serà l’objectiu de la recerca “On es desfarà abans una pastilla de paracetamol, en aigua calenta o freda?”. Els alumnes han de proposar les seves hipòtesis que es resumeixen en tres possibilitats: es dissoldrà millor en aigua freda, en aigua tèbia o en aigua calenta. A partir d’aquí, es va guiant a l’alumne en el procés del disseny del seu experiment assenyalant la importància de controlar totes les variables que intervenen, com la  quantitat d’aigua que utilitzaran i la concreció de les diferents temperatures ( freda, tèbia i calenta). L’experiment es realitza en grups de tres alumnes, un per a cada una de les temperatures de l’aigua.

Mentre es duu a terme l’experiment, els estudiants han d’anar recollint les dades en taules i representar-les gràficament, treballant així els conceptes de variable dependent i independent,  fent prediccions a partir de les gràfiques obtingudes, etc.

Treballar la indagació a la classe de ciències no solament facilita els aprenentatges i potencia la competència científica com hem comentat en diverses ocasions, sinó que també contribueix a que els alumnes estiguin en un ambient ordenat i distès amb una disciplina compartida que evita la necessitat de que el professor hagi de fer grans esforços per mantenir el control de l’aula.

11 de març del 2017

18.  Els bacteris del nitrogen: propostes per estudiar els cicles biogeoquímics 

Lopez JP, Boronat R. (2015). "Aspectos básicos de la fijación de nitrógeno atmosférico por parte de bacterias. Estudio en el laboratorio de educación secundaria".  Revista Eureka sobre Enseñanza  y Divulgación de las Ciencias, 13 (1) : 203-209.



Fig. 1.-  Nòduls en arrel d'una lleguminosa
                              
Malgrat que els cicles biogeoquímics i la microbiologia es treballen a diferents nivells de l'ESO, la fixació del nitrogen atmosfèric a les lleguminoses per part dels bacteris - tot i ser d'una gran importància en el camp de l'agricultura - no és un procés gaire conegut pels estudiants.

En aquest treball, els autors proposen una activitat pràctica que permet observar els bacteris presents en el nòduls de les arrels de les faves (Vicia faba).  Pel nivell dels seus continguts, considerem que aquesta experiència seria adequada tant en Biologia i Geologia de 4t d'ESO,  com a Biologia de 2n de Batxillerat.

El procediment de l'activitat és força senzill:

1. Rentar arrels de faveres amb aigua clorada per eliminar altres microorganismes del sòl
2. Tallar els nòduls en cubs de 2 mm d'aresta i introduir-los en un tub d'assaig
3. Afegir 1 mL formaldehíd al 3% i deixar que es fixin les estructures durant 24 hores a 4ºC
4. Prendre els cubs i posar-los en un vidre de rellotge amb blau de metilè al 1% durant 5 minuts
5. Rentar diverses vegades amb aigua
6. Posar els cubs en un portaobjectes, cobrir i aixafar suaument
7. Observar a 1000 augments amb oli d'immersió

Els resultats s'observen en la següent imatge:




Fig. 2.- Bacteris dels nòduls de les arrels d'una  favera 
    

En la mateixa línia, proposen una activitat d'indagació sobre el cicle del nitrogen on es presenta una situació en un context quotidià on l'alumne caldrà que instrumentalitzi els seus coneixements per resoldre un problema que se li planteja, en aquest cas, en un aquari:   


Activitat d'indagació sobre el cicle del nitrogen

En aquestes activitats es treballa la competència científica, s'aprofundeix en conceptes tals com la simbiosi i els cicles biogeoquímics i es reforça  la idea de que els bacteris no sempre són sinònims de malalties sinó que molts d'ells juguen un paper molt important en les nostres vides, contribuint, entre altres processos, a mantenir l'equilibri dels ecosistemes.