8. Podran enrotllar la llengua?

Autieri SM. (2014)  “All in the family".  Science in School, nº30 : 27-30.

Activitat pensada per aprendre genètica d’una manera divertida,  mitjançant l’estudi d’alguns trets morfològics humans de fácil observació  i que presenten un patró d’herència mendeliana (dit petit corbat, clotets a les galtes, forma del nas,  presència de pigues, forma dels lòbuls de les orelles, etc.)¹.  

Pel seu contingut,  pot adreçar-se a 4t d’ESO en l’optativa de Biologia i Geologia.

Per dur a terme l’activitat, els estudiants comencen per examinar-se i seleccionar les seves pròpies característiques, determinant els  possibles genotips d’aquests caràcters. Les dades es recullen en  la Taula 1 que s’annexa en l’article.  A continuació,  els alumnes han de cercar  la “seva parella” entre els companys o companyes de classe, per formar una hipotètica família, deduir quins serán els genotips i fenotips de la descendència i representar-ho amb imatges elaborades per ells  mateixos.  Aquestes dades s’organitzaen en la  Taula 2.

L’autor adjunta una rúbrica d’avaluació on té en compte l’encert en la determinació dels genotips i fenotips dels progenitors i la seva descendència i la qualitat artística del dibuix familiar.

Aquesta tasca és interessant perquè és contextualitzada, potencia el treball col.laboratiu i és interdisciplinar. L’autor ens recorda però que els estudis genètics poden evidenciar secrets familiars. Per tant, cal ser molt curós amb els nostres alumnes. Davant de situacions contradictòries – i això pot passar, sobre tot, quan es treballa amb la herència dels grups sanguinis -  sempre ens queda el recurs de les mutacions espontànies o la influència del medi ambient en l’expressivitat d’un gen, per justificar aquell fenotip que no coincideix amb l’esperat.

En la mateixa línea, proposem  la webquest  Pots enrotllar la llengua? on, si bé també es tracten aquests continguts, el treball es duu a terme en grups de quatre i són els propis alumnes els que han de deduir els patrons d’herència dels caràcters estudiats en funció de les freqüències trobades en els companys de classe.

¹ Tot i que els caràcters que normalment s’estudien en aquests tipus d’activitats no s’ajusten d’una manera tant  evident   a  patrons d’herència mendeliana,  la finalitat de la tasca  justifica aquest supòsit. 

7. Aprenem Ciència amb la Ciència Ficció

Petit Mª F y Solbes J. (2016)  “El cine de ciencia ficción en las clases de ciencias de enseñanza secundaria (II). Análisis de películas".  Revista  Eureka sobre  Enseñanza y Divulgación de las Ciències 13 (1) : 176-191.

Article on es proposa la utilització de  pel.lícules de Ciència Ficció per treballar a la classe de Ciències.

Els autors analitzen de cada film la imatge que suggereix de la ciència, dels científics i del futur i  proposen diverses activitats per treballar amb els alumnes després de visionar la pel.lícula.

Un des aspectes més interessants  són les  situacions  científicament impossibles que apareixen a les pel.lícules analitzades:  Simis que parlen (El planeta de los simios), quan   l’anatomia del seu aparell fonador no els permetria  realitzar mai aquesta funció;   explosions a l’espai acompanyades d’un gran soroll (Perdidos en el espacio), quan el so necessita per a la seva propagació alguna partícula o medi conductor  i l’espai és buit,  etc. 

Una manera  entretinguda de treballar a l’aula concepcions errònies sobre la ciència.

6. Quan faig el llit em pica el nas!

Colín Martínez H. i García- Estrada C. (2016)  “Los ácaros del suelo y del polvo. Animales diminutos cerca de nosotros".  Revista  Eureka sobre  Enseñanza y Divulgación de las Ciències 13 (1) : 210-214.

Els àcars són un grup d’artròpodes molt nombrós que viuen tant en ambients terrestres com aquàtics, jugant un paper fonamental en els seus ecosistemes, ja que participen en els processos de descomposició de la matèria orgànica. Alguns àcars també es troben en la pols acumulada en les vivendes (matalassos, cortines, moquetes..) on, si bé realitzen una funció important alimentant-se de les cèl.lules de la pell que eliminem constantment, ocasionen, sovint, problemes d’al.lèrgies com l’asma i la rinitis.

Els autors d’aquesta activitat descriuen tècniques molt senzilles per aïllar i visualitzar diferents tipus d’àcars.

Per observar àcars del sòl, caldrà recollir 1 kg de terra a 5 cm de profunditat. Posada en un embut de roba durant 7 dies i sotmesa a una llum constant, la terra s’asseca i els àcars acaben caient en el recipient que posem a la punta inferior de l’embut.

Els àcars d’una casa poden obtenir-se d’un peluix que no es renta des de, com a mínim, els darrers quatre mesos. El peluix es diposita tancat en una bossa de plàstic al congelador durant 24 h i, posteriorment, s’espolsa damunt un full de paper. En ambdós casos els àcars es guarden en flascons amb etanol al 70% per posteriorment processar-los i observar-los.

Per la seva temàtica, l’activitat pot proposar-se tant a 1r d'ESO en la matèria de Ciències Naturals durant l'estudi dels éssers vius, com  a  3r d'ESO a Biologia i Geologia en la unitat de la salut i la malaltia. A més, es pot aprofitar per aprofundir en el dibuix científic, animant als alumnes que representin en el paper les seves observacions.

 5. Ensenya'm a pensar

Canet R., Costa M., De Manuel J. (2015)  “Ciència i pseudociència: Un curs obert miniop”.  Revista Ciències 30: 7-10.

Les suposades fumigacions químiques sobre la població, evidenciades per les esteles de fum que deixen  els avions  al passar (cheimtrails),  la possibilitat d’endevinar el futur o els terribles efectes secundaris que produeixen les vacunes sobre l’organisme,  són  algunes de les idees sense base científica que han anat proliferant en els darrers anys a través de les xarxes. Malauradament, una part de la població és vulnerable a aquestes creences, amb les conseqüències que pot ocasionar en les decisions que prendran al llarg de la seva vida.  En aquest sentit, l’ educació ha de contribuir a que els nois i les noies siguin capaços de qüestionar-se els principis , valors i normes que els hi ofereix l’entorn en el que es desenvolupen;  és a dir, els hi ha de proporcionar les eines per fomentar l’esperit crític.  Amb aquesta finalitat, un grup de professors de l’IOC  (Institut Obert de Catalunya) ha realitzat  un curs online, obert i autoformatiu,  on s’utilitzen  diferents recursos:  vídeos, activitats, propostes de treball i qüestions que inciten a la reflexió i a la investigació.

El curs, titulat Ciència i pseudociència,  està orientat als alumnes que volen obtenir el GES (Graduat en Educació Secundària), si bé és obert a tot aquell que el vulgui consultar i aprofitar com  un element més per a la seva formació.