19.  On es desfarà abans?

Pedrós Cholvi J. (2017). "Relación entre la velocidad de disolución y la temperatura". Alambique. Didáctica de las Ciencias Experimentales, 87 : 69-74.

                              

La recerca en l’àmbit de la didàctica de les ciències evidencia que els estudiants desenvolupen millor la comprensió conceptual i aprenen més ciència quan participen en investigacions científiques. 

Els autors d’aquest article proposen un treball d’investigació senzill per determinar la relació entre la velocitat de dissolució d’una substància i la temperatura. Els continguts treballats formen part del currículum de Física i Química de 3r curs de l’ESO.

L’activitat s’inicia plantejant una sèrie de qüestions que permeten als alumnes contextualitzar els continguts: “On es desfà abans el cacau, en llet freda o calenta?” “Heu intentat dissoldre una substància en qualsevol líquid?” “Es dissol abans quan el líquid està fred o calent?”. Seguidament, es planteja una qüestió més concreta que serà l’objectiu de la recerca “On es desfarà abans una pastilla de paracetamol, en aigua calenta o freda?”. Els alumnes han de proposar les seves hipòtesis que es resumeixen en tres possibilitats: es dissoldrà millor en aigua freda, en aigua tèbia o en aigua calenta. A partir d’aquí, es va guiant a l’alumne en el procés del disseny del seu experiment assenyalant la importància de controlar totes les variables que intervenen, com la  quantitat d’aigua que utilitzaran i la concreció de les diferents temperatures ( freda, tèbia i calenta). L’experiment es realitza en grups de tres alumnes, un per a cada una de les temperatures de l’aigua.

Mentre es duu a terme l’experiment, els estudiants han d’anar recollint les dades en taules i representar-les gràficament, treballant així els conceptes de variable dependent i independent,  fent prediccions a partir de les gràfiques obtingudes, etc.

Treballar la indagació a la classe de ciències no solament facilita els aprenentatges i potencia la competència científica com hem comentat en diverses ocasions, sinó que també contribueix a que els alumnes estiguin en un ambient ordenat i distès amb una disciplina compartida que evita la necessitat de que el professor hagi de fer grans esforços per mantenir el control de l’aula.