21 de maig del 2017

23. Estudiem la Paleontologia amb el cinema

Romero D, Fesharaki O, Garcia B.  (2014) "Películas de trasfondo paleontológico: análisis científico y propuestas didácticas". Enseñanza de las Ciencias de la Tierra, nº 22 (2):167-176.





La Paleontologia és una disciplina poc representada en el nostre sistema educatiu, tot i que els temes relacionats amb ella, com ara els dinosaures o els primers homínids,  desperten gran interès en la nostra societat. Un dels motius, podria ser  la difusió que se’n fa d’ells en els mitjans audiovisuals, com ara les pel.lícules.

Per tal de valorar si les pel.lícules són útils com a eina educativa en aquest àmbit, els autors van estudiar 38 pel.lícules de temàtica paleontològica. La primera tasca va ser classificar-les en funció de l’era geològica on estaven contextualitzades. Després, es van analitzar diferents aspectes, com ara si la representació de l’anatomia dels organismes era correcta, si la terminologia utilitzada era l’adequada, etc., puntuant 0, 1 o 2, segons si l’aspecte valorat no es complia mai (0),  es complia en alguns casos (1) o sempre (2).

Taula 1.- Descripció dels aspectes analitzats a les pel.lícules

L’estudi demostra que els principals errors es comenten en els aspectes relacionats amb l’aparició de la vida a la Terra. La causa, segons els autors, pot ser  la necessitat que té el cinema de transmetre emocions, fet que fa cohabitar l’home amb espècies amb les quals no va coexistir mai. També es destaca la incorrecta assignació temporal dels dinosaures, probablement degut a que la seva espectacularitat passa per sobre d’aquest aspecte.


Taula 2.- Llista de pel.lícules i aspectes valorats




















Quan comparem el rigor científic i la qualitat artística de les pel.lícules, únicament es poden destacar tres d’elles: En busca del fuego, Ponyo en el acantilado i Viaje a la prehistòria; encara que, de la resta, els autors en treuen profit, proposant diferents activitats per l’ESO i el Batxillerat.

La Paleontologia està mal representada en el cinema on no es dona una visió fiable i continua de l’evolució de la vida al llarg de la història de la Terra. Malgrat tot, poden utilitzar-se com elements motivadors. Segons els autors, caldria però millorar els coneixements de l’espectador per tal de que pogui discernir si el que ha visualitzat s’apropa o no a la realitat científica, fet que s’aconseguiria ensenyant aquesta disciplina a l’Educació Primària i Secundària.
  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada